CONSTATACIONS PRÈVIES
1.- A Barcelona ciutat existeix un nombre indeterminat però important (de desenes de milers) de gats abandonats en els diversos indrets urbans (carrers, places, parcs, jardins, mercats municipals, terrats, patis d’illa, solars, aparcaments, obres, interiors d’edificis públics i privats tancats, ...)
2.- Existeix un nombre d’entitats proteccionistes (amb capacitat i recursos precaris) que es dediquen a tasques de camp, és a dir, que actuen directament en la protecció dels gats abandonats.
3.- Existeix un col·lectiu important de ciutadans/nes que de diferents formes, permanentment o accidental, fan tasques de protecció dels gats abandonats. La gran majoria són persones que actuen per iniciativa pròpia sense vincles amb cap mena d’entitat.
4.- L’Ajuntament, a banda d’una actuació molt limitada –gairebé testimonial- del C.A.A.C. en relació als gats, comparteix amb protectores algunes iniciatives aïllades que s’han afegit recentment a l’actiu d’aquesta activitat.
5.- En les condicions actuals, la suma dels esforços esmentats no pot garantir la cobertura mínimament eficient de les necessitats, ni endegar alternatives fiables amb perspectives d’èxit.
6.- Existeix una desproporció exagerada entre els elevats esforços privats i els reduïts esforços públics en la tasca de protecció i més encara en relació als gats abandonats. També entre la magnitud de les necessitats i la precarietat de la suma de tots els esforços emprats.
7.- En matèria de recursos i instruments públics i privats en relació a les necessitats, existeix un dèficit important (en la majoria d’ells del 100%) en infraestructures, en personal, en equipament, en queviures, en sanitat, en informació, en educació cívica, en publicitat, en assistència, en serveis, en coordinació i en temes jurídics i normatius, és a dir, en tot el que seria necessari per a atendre, controlar, mantenir i, a la fi, donar una solució estable i digna al problema d’aquesta població de gats.
8.- La precarietat i el dramatisme de la realitat, contrarestats només per un sobreesforç de voluntarisme estressant amb extrems de desesperació, poden minvar en la mesura que es corregeixin en positiu els dèficits esmentats en el paràgraf anterior.
9.- El rerafons que amaga aquesta situació i les vivències del dia a dia de la realitat indueixen a pensar que a nivell municipal convé una revisió política de continguts, d’allò que es fa, del qui i del com referent als temes de protecció animal.
L’escenari actual, en aquests temes, ha canviat i és sensiblement diferent al de fa pocs anys. Les lleis, la sensibilitat i la percepció de la societat pel que fa al tracte als animals han fet un salt qualitatiu important. La nova situació exigeix un esforç intel·lectual, un exercici d’ètica, una despesa de recursos polítics i materials, i, ben segur, un cop de timó en les actituds i comportaments institucionals.
Avui, però, encara és possible pensar que un seguit de solucions de relatiu baix cost, fàcils d’entendre i de disposar, articulades amb actuacions de xoc per pal·liar la situació de gravetat i les urgències del moment, permetrien avançar cap a un horitzó que com a ciutadans/es ens fes sentir més dignes envers els animals.
La Plataforma Gatera Ja! (en nom de totes les institucions adherides a ella) ha elaborat un informe esquemàtic de les mesures que podrien solucionar totes aquestes mancances.
MESURES A CONSIDERAR
1.- Acollida de gats abandonats.
1.1.- Centre provisional d’acollida de gats domèstics abandonats. (Mesura provisional d’urgència fins que es disposi d’un centre definitiu).
Podria ser un solar amb instal·lacions provisionals o un local buit adequat com, per exemple, un solar o un local buits on l’Ajuntament no tingui previst construir o utilitzar-los en un termini inferior als dos anys.
1.2.- Centre d’acollida de gats domèstics abandonats. Residència adequada per a l’acollida dels gats domèstics abandonats al carrer, els gats de les persones: grans, malaltes, sense família, ingressades en residències, hospitals, que han mort,...
Aquest centre hauria de ser gestionat per una entitat protectora amb garanties de gestió emfatitzada en l’adopció responsable i l’obligació de què al final de cada període contractual assumeixi la responsabilitat fent-se càrrec dels gats que excedeixin un nombre límit predeterminat.
1.3.- Punt d’adopció vinculat a un centre d’acollida.
Oficina per a la gestió de les adopcions. Gestió personal directa o per telèfon, per internet (mitjançant web pròpia o aprofitant les webs municipals), utilitzant publicitat, mitjans de comunicació, etc. Aquest model d’oficina es podria reproduir a cada districte allotjant-la en seus socials, casals o fundacions, amb participació del voluntariat.
1.4.- Refugi per a gats asilvestrats.
Gats de colònies de locals o llocs públics als quals s’ha modificat l’hàbitat per obres, noves construccions o per altres raons, perquè el lloc no reuneix les condicions o ells no s’hi adapten, etc. Amb un criteri acurat es podrien reubicar en altres colònies.
1.5.- Control de les recollides de gats.
- Existeixen persones i/o empreses que es dediquen a recollir i recol·locar gats d’empreses, patis interiors, llocs públics,... cobrant per aquesta feina. Han realitzat serveis tant a particulars com a entitats públiques.
És important controlar a on van a parar aquests gats, donat que a totes les colònies de la ciutat, fossin controlades o no, especialment a zones com Montjuïc i el Parc de la Ciutadella hi ha hagut abandonaments massius per part d’aquests professionals. A més, hauríem de sumar els abandonaments realitzats per particulars.
Quan és l’Ajuntament qui contrau aquests serveis, paga per la captura i esterilització perquè després els deixin massivament a les nostres colònies i, posteriorment, torna a pagar-nos a nosaltres per realitzar la vertadera esterilització.
A més de regalar diners a aquesta gent per la no obtenció de servei (diners que no hem d’oblidar que els hem pagat nosaltres amb els nostres impostos), ens creen problemes molt seriosos, ja que els nous gats provoquen en molts casos problemes de convivència i, moltes vegades, de salut.
- El següent problema en aquests abandonaments massius és que els gats intenten tornar al seu lloc d’origen, cosa complicada a una ciudat tan gran, i acostumen a morir intentant-ho.
No es pot reubicar gats de qualsevol manera; s’ha de fer d’una forma racional i seguint unes pautes adequades.
2.- Ambulància per a la recollida i atenció de gats.
Ambulància equipada i especialitzada per a la captura de gats de la via pública i espais de les institucions o centres públics que s’hagin de desallotjar, gats malalts o accidentats de les colònies protegides. A més de recollir els gats, haurien d’estar preparats per rescatar gats en llocs o condicions difícils ja sigui perquè estan empresonats o perquè tenen por, ...
1.- A Barcelona ciutat existeix un nombre indeterminat però important (de desenes de milers) de gats abandonats en els diversos indrets urbans (carrers, places, parcs, jardins, mercats municipals, terrats, patis d’illa, solars, aparcaments, obres, interiors d’edificis públics i privats tancats, ...)
2.- Existeix un nombre d’entitats proteccionistes (amb capacitat i recursos precaris) que es dediquen a tasques de camp, és a dir, que actuen directament en la protecció dels gats abandonats.
3.- Existeix un col·lectiu important de ciutadans/nes que de diferents formes, permanentment o accidental, fan tasques de protecció dels gats abandonats. La gran majoria són persones que actuen per iniciativa pròpia sense vincles amb cap mena d’entitat.
4.- L’Ajuntament, a banda d’una actuació molt limitada –gairebé testimonial- del C.A.A.C. en relació als gats, comparteix amb protectores algunes iniciatives aïllades que s’han afegit recentment a l’actiu d’aquesta activitat.
5.- En les condicions actuals, la suma dels esforços esmentats no pot garantir la cobertura mínimament eficient de les necessitats, ni endegar alternatives fiables amb perspectives d’èxit.
6.- Existeix una desproporció exagerada entre els elevats esforços privats i els reduïts esforços públics en la tasca de protecció i més encara en relació als gats abandonats. També entre la magnitud de les necessitats i la precarietat de la suma de tots els esforços emprats.
7.- En matèria de recursos i instruments públics i privats en relació a les necessitats, existeix un dèficit important (en la majoria d’ells del 100%) en infraestructures, en personal, en equipament, en queviures, en sanitat, en informació, en educació cívica, en publicitat, en assistència, en serveis, en coordinació i en temes jurídics i normatius, és a dir, en tot el que seria necessari per a atendre, controlar, mantenir i, a la fi, donar una solució estable i digna al problema d’aquesta població de gats.
8.- La precarietat i el dramatisme de la realitat, contrarestats només per un sobreesforç de voluntarisme estressant amb extrems de desesperació, poden minvar en la mesura que es corregeixin en positiu els dèficits esmentats en el paràgraf anterior.
9.- El rerafons que amaga aquesta situació i les vivències del dia a dia de la realitat indueixen a pensar que a nivell municipal convé una revisió política de continguts, d’allò que es fa, del qui i del com referent als temes de protecció animal.
L’escenari actual, en aquests temes, ha canviat i és sensiblement diferent al de fa pocs anys. Les lleis, la sensibilitat i la percepció de la societat pel que fa al tracte als animals han fet un salt qualitatiu important. La nova situació exigeix un esforç intel·lectual, un exercici d’ètica, una despesa de recursos polítics i materials, i, ben segur, un cop de timó en les actituds i comportaments institucionals.
Avui, però, encara és possible pensar que un seguit de solucions de relatiu baix cost, fàcils d’entendre i de disposar, articulades amb actuacions de xoc per pal·liar la situació de gravetat i les urgències del moment, permetrien avançar cap a un horitzó que com a ciutadans/es ens fes sentir més dignes envers els animals.
La Plataforma Gatera Ja! (en nom de totes les institucions adherides a ella) ha elaborat un informe esquemàtic de les mesures que podrien solucionar totes aquestes mancances.
MESURES A CONSIDERAR
1.- Acollida de gats abandonats.
1.1.- Centre provisional d’acollida de gats domèstics abandonats. (Mesura provisional d’urgència fins que es disposi d’un centre definitiu).
Podria ser un solar amb instal·lacions provisionals o un local buit adequat com, per exemple, un solar o un local buits on l’Ajuntament no tingui previst construir o utilitzar-los en un termini inferior als dos anys.
1.2.- Centre d’acollida de gats domèstics abandonats. Residència adequada per a l’acollida dels gats domèstics abandonats al carrer, els gats de les persones: grans, malaltes, sense família, ingressades en residències, hospitals, que han mort,...
Aquest centre hauria de ser gestionat per una entitat protectora amb garanties de gestió emfatitzada en l’adopció responsable i l’obligació de què al final de cada període contractual assumeixi la responsabilitat fent-se càrrec dels gats que excedeixin un nombre límit predeterminat.
1.3.- Punt d’adopció vinculat a un centre d’acollida.
Oficina per a la gestió de les adopcions. Gestió personal directa o per telèfon, per internet (mitjançant web pròpia o aprofitant les webs municipals), utilitzant publicitat, mitjans de comunicació, etc. Aquest model d’oficina es podria reproduir a cada districte allotjant-la en seus socials, casals o fundacions, amb participació del voluntariat.
1.4.- Refugi per a gats asilvestrats.
Gats de colònies de locals o llocs públics als quals s’ha modificat l’hàbitat per obres, noves construccions o per altres raons, perquè el lloc no reuneix les condicions o ells no s’hi adapten, etc. Amb un criteri acurat es podrien reubicar en altres colònies.
1.5.- Control de les recollides de gats.
- Existeixen persones i/o empreses que es dediquen a recollir i recol·locar gats d’empreses, patis interiors, llocs públics,... cobrant per aquesta feina. Han realitzat serveis tant a particulars com a entitats públiques.
És important controlar a on van a parar aquests gats, donat que a totes les colònies de la ciutat, fossin controlades o no, especialment a zones com Montjuïc i el Parc de la Ciutadella hi ha hagut abandonaments massius per part d’aquests professionals. A més, hauríem de sumar els abandonaments realitzats per particulars.
Quan és l’Ajuntament qui contrau aquests serveis, paga per la captura i esterilització perquè després els deixin massivament a les nostres colònies i, posteriorment, torna a pagar-nos a nosaltres per realitzar la vertadera esterilització.
A més de regalar diners a aquesta gent per la no obtenció de servei (diners que no hem d’oblidar que els hem pagat nosaltres amb els nostres impostos), ens creen problemes molt seriosos, ja que els nous gats provoquen en molts casos problemes de convivència i, moltes vegades, de salut.
- El següent problema en aquests abandonaments massius és que els gats intenten tornar al seu lloc d’origen, cosa complicada a una ciudat tan gran, i acostumen a morir intentant-ho.
No es pot reubicar gats de qualsevol manera; s’ha de fer d’una forma racional i seguint unes pautes adequades.
2.- Ambulància per a la recollida i atenció de gats.
Ambulància equipada i especialitzada per a la captura de gats de la via pública i espais de les institucions o centres públics que s’hagin de desallotjar, gats malalts o accidentats de les colònies protegides. A més de recollir els gats, haurien d’estar preparats per rescatar gats en llocs o condicions difícils ja sigui perquè estan empresonats o perquè tenen por, ...
3.- Colònies protegides.
Ampliació a tots els barris.
Localització, equipament i atenció de les colònies de gats abandonats per estabilitzar el seu control i protecció.
Dins d’aquest equipament entraria la facilitació de menjar per alimentar les colònies. L’esforç diari que realitzen les voluntàries i els voluntaris durant el seu temps de lleure ja és molt important com per, a sobre, pagar també l’alimentació de les colònies, especialment en llocs grans i d’abandonaments massius.
Especial atenció als parcs grans com Montjuïc.
4.- Servei veterinari municipal gratuït –accessible al voluntariat- per a l’esterilització i l’assistència dels gats de les colònies controlades gestionades per protectores, incloent desparasitacions, medicaments,... Podria millorar l’eficiència, els costos i evitar gran part de les subvencions.
5.- Patis d’illa.
Actuar en els patis d’illa per evitar la falta d’higiene, malalties, ..., i imposar l’esterilització per evitar la reproducció incontrolada.
S’ha d’organitzar una colònia controlada atesa per un/a o més voluntaris/es, ja sigui una associació amb experiència o veïns/es.
Si l’encarregat/da fos un/a veí/na, un/a voluntari/a amb experiència hauria de passar-se periòdicament per a comprovar que tot estigui en ordre i assessorar als cuidadors/es que ho necessitin.
La resta del tractament d’aquestes colònies ha de ser igual que el de les colònies protegides, indicat al punt 3.
6.- Parcs i jardins.
Formar els treballadors de parcs i jardins per tal que sàpiguen el que han de fer en trobar animals abandonats i a qui han de recórrer en descobrir un abandonament, i avisar al departament corresponent en veure algú abandonant un animal.
7.- Guàrdia Urbana.
Curs formatiu per a la Guàrdia Urbana (a València se n’han fet). Un agent especialitzat podria assessorar als altres: davant de les emergències que es poden trobar i davant el compliment de la llei contra l’abandonament, animals que són enverinats, maltractats, torturats o enterrats per empreses - especialment constructores- o particulars, etc.
8.- Control de la venda i criança d’animals domèstics.
S’han de realitzar inspeccions periòdiques als punts de venda i criança d’animals.
Moltes botigues d’animals els tenen en condicions pèssimes, tancats en gàbies on quasi no tenen espai ni per girar sobre si mateixos, sense llum, passant fred, amb males olors degut a la brutícia acumulada,...
Fins que no arribi el dia en què, com seria lògic, es prohibeixi la venda d’animals, s’hauria de penalitzar als col·lectius que els tinguin en aquestes condicions deplorables, així com a aquells que practiquen la criança indiscriminada y multitudinària.
I això mateix s’hauria de fer amb aquells particulars que es dediquen a la criança per plaer i, quan no saben què fer amb tants cadells, els abandonen a les nostres colònies perquè acabin morts si no els trobem a temps.
S’han de realitzar inspeccions periòdiques als punts de venda i criança d’animals.
Moltes botigues d’animals els tenen en condicions pèssimes, tancats en gàbies on quasi no tenen espai ni per girar sobre si mateixos, sense llum, passant fred, amb males olors degut a la brutícia acumulada,...
Fins que no arribi el dia en què, com seria lògic, es prohibeixi la venda d’animals, s’hauria de penalitzar als col·lectius que els tinguin en aquestes condicions deplorables, així com a aquells que practiquen la criança indiscriminada y multitudinària.
I això mateix s’hauria de fer amb aquells particulars que es dediquen a la criança per plaer i, quan no saben què fer amb tants cadells, els abandonen a les nostres colònies perquè acabin morts si no els trobem a temps.
9.- Empreses constructores.
Vigilar i penalitzar les empreses de la construcció que comencen obres sense desallotjar adequadament i d’acord amb les lleis els animals que viuen en el lloc de les obres.
10.- Informació, divulgació i conscienciació.
- Informació ciutadana sobre polítiques d’esterilització.
- Campanyes contra l’abandonament.
- Campanyes per a promoure l’adopció responsable.
- Campanyes per a la captació i cursos de formació de voluntariat. Els voluntaris dels diferents centres, o colònies haurien d’estar en contacte per poder intercanviar informacions i col·laborar.
- Campanyes ciutadanes de sensibilització per a fomentar el respecte a la vida i la defensa dels drets dels animals.
- Campanyes de conscienciació en les escoles.
- Implicació dels veterinaris i les botigues vinculades al món animal, per a la cooperació i difusió de la informació.
- Informació ciutadana dels mecanismes per facilitar la denuncia de les conductes incíviques envers els animals.
Tota aquesta informació hauria de ser exposada a tots els centres veterinaris i botigues vinculades al món animal.
11.- Derogació dels tres supòsits legals que permeten el sacrifici en els gats.
En darrer terme, tot i que es tractaria del primer pas, s’han de derogar amb caràcter d’urgència els articles legals que fan referència als tres supòsits de sacrifici en els gats.
Qualsevol persona que hagi tractat amb grups de gats de manera continuada sap que no té sentit ni raó de ser.
Tenint en compte que no es considera als i les membres de les associacions capacitats/des per saber què és el més convenient en aquests casos, proposem que es demani l’opinió d’etòlegs/gues i veterinaris/es reconeguts/es, ambdós amb experiència en la convivència animal en grup, donat que creiem que la seva opinió sí és valuosa per a tothom.
CONSIDERACIONS ADDICIONALS
1.- Sobre el departament de l’Ajuntament encarregat de l’atenció als animals domèstics.
No sembla lògic, pràctic ni raonable (sembla més bé un despropòsit) que la protecció dels animals domèstics, en totes les seves vessants, depengui del departament de Salut Pública.
La dependència actual prové de la vella idea antròpica i de la subcultura endèmica d’una classe política que ha considerat els altres animals com objectes d’explotació, d’ús i consum, i pel que fa als animals domèstics abandonats com una més de les plagues urbanes a exterminar.
Un suggeriment al respecte passaria per la idea de crear un Departament Municipal de Benestar Animal autònom, operatiu, amb assignació d’atribucions i dotació de recursos propis, que s’encarregués de totes les vessants de la protecció animal, centralitzant i dirigint totes les infraestructures, equipaments, serveis i actuacions municipals en aquesta matèria, amb les normals relacions de cooperació interdepartamental.
L’esmentat departament, pel que fa referència als gats abandonats, hauria de mantenir un important vincle de relació social, necessari i imprescindible, amb les entitats proteccionistes i el voluntariat, que podria ésser reconegut, coordinat i censat en el diversos indrets de la ciutat.
Tota aquesta informació hauria de ser exposada a tots els centres veterinaris i botigues vinculades al món animal.
11.- Derogació dels tres supòsits legals que permeten el sacrifici en els gats.
En darrer terme, tot i que es tractaria del primer pas, s’han de derogar amb caràcter d’urgència els articles legals que fan referència als tres supòsits de sacrifici en els gats.
Qualsevol persona que hagi tractat amb grups de gats de manera continuada sap que no té sentit ni raó de ser.
Tenint en compte que no es considera als i les membres de les associacions capacitats/des per saber què és el més convenient en aquests casos, proposem que es demani l’opinió d’etòlegs/gues i veterinaris/es reconeguts/es, ambdós amb experiència en la convivència animal en grup, donat que creiem que la seva opinió sí és valuosa per a tothom.
CONSIDERACIONS ADDICIONALS
1.- Sobre el departament de l’Ajuntament encarregat de l’atenció als animals domèstics.
No sembla lògic, pràctic ni raonable (sembla més bé un despropòsit) que la protecció dels animals domèstics, en totes les seves vessants, depengui del departament de Salut Pública.
La dependència actual prové de la vella idea antròpica i de la subcultura endèmica d’una classe política que ha considerat els altres animals com objectes d’explotació, d’ús i consum, i pel que fa als animals domèstics abandonats com una més de les plagues urbanes a exterminar.
Un suggeriment al respecte passaria per la idea de crear un Departament Municipal de Benestar Animal autònom, operatiu, amb assignació d’atribucions i dotació de recursos propis, que s’encarregués de totes les vessants de la protecció animal, centralitzant i dirigint totes les infraestructures, equipaments, serveis i actuacions municipals en aquesta matèria, amb les normals relacions de cooperació interdepartamental.
L’esmentat departament, pel que fa referència als gats abandonats, hauria de mantenir un important vincle de relació social, necessari i imprescindible, amb les entitats proteccionistes i el voluntariat, que podria ésser reconegut, coordinat i censat en el diversos indrets de la ciutat.
2.- Sobre el voluntariat que es dedica a la protecció animal.
Aquest col·lectiu humà s’hauria de tractar com un bé social, incorporant-lo –per la seva abnegació i experiència- a l’actiu dels serveis socials, potenciant-lo i vetllant perquè trobi el recolzament institucional i les garanties de que la seva feina i els recursos que aporta són efectius.
